Agenda

Ciberassetjament i menors: com podem prevenir, detectar i abordar l’assetjament a la xarxa? Amb quines situacions d'assetjament es poden trobar els menors a la xarxa? Com es produeixen i com les podem evitar? Una sessió per conèixer els principals riscos derivats de l'ús d'Internet i les xarxes socials, en què donarem eines per prevenir i abordar el ciberassetjament i per promoure un ús segur de la xarxa per part dels infants i adolescents.

• Dia i hora: dimarts 26 d’octubre de 2021, de 18,30 a 20 h
• A càrrec de: SEER (Salut i Educació Emocional)
• Adreçada a: famílies, docents, comunitat educativa i públic interessat en general
• Enllaç per inscriure's a la xerrada: https://zoom.us/webinar/register/WN_gCIfrIzWQeWB-av6G_bBiw

La presentació anirà a càrrec de la pedagoga Tània Herrera i l’educador social Damas Vidal ambdós d'Amnistia Internacional, i hi intervindrà el coautor del documental,  en Martí Albesa.

18+1: un jovent que camina
Les dades oficials parlen de més de 3.000 joves no acompanyats a Catalunya, però qui són? Què n’opina l’Aziz de ser un número més? Què diu la Yamna sobre el racisme? El e documental 18+1 pretén ser un espai de diàleg i d’escolta, capítols temàtics per conèixer aquests joves que no són un acrònim, que tenen rostre, nom i sobretot, veu.

Els joves que han migrat mentre són menors d’edat entren a formar part d’una tutela per part de la Generalitat. Implica la residència en centres de menors amb molts joves de diverses edats i procedències. Aquests centres, sovint oberts d’emergència a causa de la poca previsió, són gestionats per empreses privades sota el paraigua d’un sistema que no s’adapta a les necessitats dels joves.

Si bé l’adolescència és un moment per somiar i dibuixar un camí a seguir, el jovent que ha migrat sol troba barreres com la burocràcia o el racisme. Tot i això, continuen tenint molt clar que l’únic objectiu del seu trajecte migratori és una vida digna.

Creat per l'Agència Talaia, el fotoperiodista Martí Albesa (Olot, 1988) i la periodista Sara Montesinos (Premià de Mar, 1990)

És la realitat dels joves quan volen integrar-se a la societat d’acollida , ells  que han migrat durant la infància o l’adolescència, i que reflexa la recerca d’uns drets, els Drets del menors que no poden gaudir al seu país.

Per Amnistia Internacional els menors estrangers no acompanyats, són persones amb drets, que cal respectar en les nenes , els nens i joves que creuen les nostres fronteres.

Taula rodona sobre les “Les nostres paraules”, a les 19h, a la Sala Kirchner de l’Agrícol (Ptge. Alcover, 2 de Vilafranca), organitzat per la Secció literària de l’Agrícol en el marc del Correllengua 2021.  L’acte comptarà amb la participació del filòleg vilafranquí Ramon Marrugat, docent activista per la llengua i Jordi Esteban, pedagog, expert en metodologies de l’aprenentatge de llengua. Presentarà l’acte Jaume Marfany, president de la CAL i membre de la Secció literària de l’Agrícol.

El filòleg vilafranquí Ramon Marrugat, conjuntament amb l'Institut d'Estudis Penedesencs, porta uns anys estudiant la llengua catalana que es parla al Penedès. Recentment acaba de publicar el llibre “Cuc a enraonar”, editorial Andana, que recull d’articles sobre les especificitats de la llengua catalana al Penedès, publicats al setmanari El 3 de Vuit.

Jordi Esteban i Calm és llicenciat en filosofia i lletres i docent jubilat. La seva dedicació principal és la didàctica de la llengua catalana i la investigació de metodologies d'aprenentatge. És membre de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana. És el director del projecte de la CAL “Xerrem Junts”,  Una iniciativa de foment de l’ús social del català per a persones que aprenen l'idioma. Jordi Esteban ha publicat el llibre “Paraules viatgeres” on podem conèixer moltes històries sobre l’origen de paraules d’ús quotidià, narrades de manera amena i sintètica, que satisfà la nostra curiositat i ens fa conscients del seu valor.

La CAL i El Correllengua compleixen enguany 25 anys. El Correllengua treballa per a la difusió de l’ús de la llengua i la promoció de la cultura popular de les terres de parla catalana, des d’una aposta lúdica, festiva, participativa i transversal. En cada edició es reconeix i es ret homenatge a la vida i l’obra d’escriptors i escriptores, artistes, activistes, empreses... que s’han significat per la seva vàlua i també pel seu compromís envers la llengua i la cultura catalanes. El Correllengua 2021 està dedicat a la periodista i escriptora del País Valencià Isabel Clara-Simó.

Lectures en veu alta dels voluntaris lectors i convidats EVA 354 que es duran a terme el darrer dijous de cada mes, entre 5 i 6 de la tarda, a un espai reservat de l’establiment “Romaní” de Vilafranca del Penedès.

La iniciativa, dirigida a tothom qui s’hi vulgui apuntar com a públic, tindrà la peculiaritat que lectures i proposta gastronòmica compartiran leitmotiv. Tres setmanes abans de la trobada: lectors/res i xef de l’establiment sabran a partir de quin concepte han de preparar la seva proposta. Així, els assistents gaudiran de dos plaers al mateix temps: la lectura en veu alta junt amb el tast de la tapa ideada per l’ocasió. En aquesta primera cita s’ha triat la tonalitat de color vermell, així com tots els seus sinònims: roig, grana, carmí, escarlata, cirera,…

L’objectiu d’aquesta iniciativa conjunta és, d’una banda, reforçar l’activitat presencial dels equips lectors i convidats – oferint-los espais on practicar la lectura en veu alta a més dels habituals (sempre que sigui possible) – i, d’una altra banda, arribar a diferents tipus d’oients.

Així mateix, el projecte pretén explorar nous aspectes que, en un moment donat, poden vincular-se o reforçar la lectura com a exercici de socialització i, a més, poden enriquir l’experiència.

Voler parlar dels homes que han fet ciència i tecnologia en un territori determinat amb una visió històrica és prou agosarat. És ja prou difícil fer-ho si només es vol fer des dels darrers cent anys, a causa de la impossibilitat de conèixer tots els actors que, d’una manera o altra, han contribuït amb el seu treball a cercar o millorar aspectes experimentals o tecnològics, respectivament, desconeguts o coneguts, la resolució dels quals pot ajudar en gran manera al coneixement i desenvolupament de la nostra societat en general. D’altra banda també cal dir que és molt atrevit valorar el treball científic o les aportacions tecnològiques d’aquells que encara estan entre nosaltres, tot i el seu merescut reconeixement social, i que per aquesta prudència esmentem en aquest treball solament aquells personatges que ja no es troben entre nosaltres, la vàlua científica i tècnica dels quals ha estat prou valorada pel pas del temps. Nosaltres en aquest llibre ens volem referir de manera volguda i concreta a tots aquells personatges, nats o no nats al territori, que al llarg del període comprès entre el segle XVIII i principis del XXI han defensat per sobre de tot la seva naturalesa penedesenca, i que han aconseguit en algun moment de la seva vida que la recerca i el desenvolupament científic o tecnològic que han portat a terme, en el seu més ampli espectre, hagi aconseguit transcendir més enllà de l’àmbit territorial local.